El migcampista Jordi Tur s’ha erigit en un dels fixos del juvenil B, al qual s’ha adaptat a la perfecció en molt poc temps
Després de refusar ofertes del Real Madrid, el València, el Vila-real i el Mallorca, l’eivissenc va acceptar fitxar pel Barça, l’equip del qual era seguidor
lesportiudecatalunya.cat El migcampista Jordi Tur (19 de maig de 1998, Eivissa) mai oblidarà els dies posteriors a la segona fase del campionat estatal sub-16 de l’any passat, celebrat a Saragossa, en què va brillar amb llum pròpia, la darrera prova que necessitaven els observadors del FC Barcelona per fer la trucada que tant somiava Tur, la que li obria les portes del juvenil B blaugrana, i amb un contracte per a les properes tres temporades.
“El Barça és l’equip de la meva vida, així que puc dir que he complert un somni”, va manifestar quan es va fer oficial l’acord el migcampista, que l’any anterior havia refusat ofertes del Real Madrid, el València, el Vila-real i el Mallorca. Perquè ja llavors, sent jugador de l’infantil de la Penya Blanc-i-blava d’Eivissa, Jordi Tur era considerat una de les grans perles del futbol balear, que, tot i així, va preferir anar a poc a poc i fitxar pel Sant Rafel. I al club eivissenc va mantenir la seva progressió fins a guanyar-se un lloc a l’equip juvenil, tot i ser cadet, i en l’agenda del Barça, que va decidir apostar fort per ell.
I la resposta de Tur no hauria pogut ser més satisfactòria, ja que en molt poc temps ha demostrat la seva enorme qualitat. “La meva adaptació està sent molt bona. Millor, impossible. Al principi vaig notar que el ritme era molt alt, però ja m’hi he acostumat”, va manifestar fa unes setmanes en una entrevista al Periódico de Ibiza y Formentera. “L’objectiu és treballar de valent, com fins ara, i així segur que els bons resultats acabaran arribant. Sóc conscient que els minuts de joc es guanyen treballant en els entrenaments”, va afegir.
Molt complet
A banda de la seva enorme qualitat tècnica amb la pilota als peus, Jordi Tur destaca per ser un migcampista molt sacrificat, que no dubta a desgastar-se físicament per ajudar en les tasques defensives, unes virtuts que el converteixen en un jugador molt complet. Perquè, a més, Tur és un futbolista amb molta arribada, com certifiquen els 13 gols que va fer la temporada passada en els 13 partits que va jugar amb el cadet del Sant Rafel, o els cinc que ha marcat ja amb el juvenil B del Barça, del qual és el tercer màxim golejador, només superat per Marc Rio i Carles Aleñà.
I, és clar, el seu bon rendiment no va passar desapercebut per al seleccionador català sub-18, que el va cridar per disputar la primera fase del campionat d’Espanya, en què, curiosament, es va enfrontar amb el combinat de les Illes Balears, aquell que li va obrir les portes del FC Barcelona. “Quan m’ho van dir pensava que m’estaven prenent el pèl”, assegura Tur, que sap que només amb sacrifici i esforç els somnis es poden assolir, per difícils que siguin. “Treballo per arribar algun dia al primer equip. És el que somio”, recorda, amb els ulls ben oberts.
