diaridegirona.cat El davanter palamosí Carlos López (ex-Palamós, Eivissa, Formentera entre d’altres) ha canviat les càlides platges de l’illa de Formentera per les gèlides aigües i temperatures de sota zero de Finlàndia, on fa un mes que hi és per jugar amb el SJK finlandès de la Primera Divisió. Hi va debutar en la Copa guanyant 1 a 2 contra el VPS amb gol inclòs seu. Diu que l’aventura era fer-la ara o mai i no es penedeix gens ni mica del pas, gaudeix d’unes instal·lacions esportives, d’una casa i d’una qualitat de vida envejables.
Com va sorgir la possibilitat de marxar a Finlàndia?
Tot va començar estant a Formentera, quan vaig rebre una trucada per fer un càsting. Es tractava de fer un torneig amb una selecció de jugadors que havíem de competir contra la selecció sub-21 finlandesa, contra l’SJK (Primera Divisió) i contra l’Evadia que era el campió d’Estònia i que jugarà la prèvia de la Champions League.
La decisió de marxar tan lluny no devia ser fàcil.
M’ho vaig pensar molt ja que a Formentera gaudia d’un sou i d’una casa amb les factures pagades, una moto per moure’m… Moltes comoditats, però el mes de gener vaig emprendre el viatge.
Per què s’hi va decidir?
Per molts factors, per la situació del futbol a Espanya, per la família, per l’edat que tinc, per totes les oportunitats que vaig desaprofitar per culpa de ximpleries meves… Tot això ho repassava abans d’anar a dormir davant del mirall i tot plegat m’ha empès, als 27 anys, a provar-ho. Perquè si vull fer alguna cosa gran en el futbol havia d’emprendre aquesta aventura, era ara o mai.
De la mà de qui arriba a Finlàndia?
A través d’una iniciativa de l’empresa Tecnifutbol, de Salou, dirigida per l’exentrenador del Nàstic Santi Castillejo. Jo, juntament amb uns quants altres futbolistes, alguns d’ells amb passat a Tercera, Segona B, Segona A i Primera Divisió (hi eren també l’ex de l’Olot Miki Martínez o l’ex de la Jonquera Àngel Laari) vam fer unes proves.
Com es va concretar finalment el seu fitxatge?
Vam fer un torneig per provar-nos i vam perdre els dos partits per 0-1. Tenint en compte que no ens coneixíem les sensacions van ser genials. Després els tècnics i els directors esportius dels equips van veure que dels 17 jugadors a prova, tres els vam agradar i d’aquests tres en vam quedar dos, jo i l’Hèctor Garcia, ex del Sant Andreu.
Devia ser una gran alegria per a vostè…
La veritat és que ha estat com un somni fet realitat i digne de fer-ne una pel·lícula. Per tot el que m’hi jugava si no m’haguessin agafat hauria d’haver tornat cap a casa sense ni un cèntim i sense poder fitxar per cap altre equip. En fi, durant el càsting la tensió era màxima perquè m’ho jugava tot a una sola carta.
Com és el futbol finlandès?
Diuen que la Primera Divisió d’aquí equival a la Segona B però a mi em sembla que no. Ni molt menys. El nivell és molt alt. He jugat a Segona B però aquí s’entrena molt més dur i més hores.
I l’adaptació com està anant? el fred, l’idioma…
Als primers entrenaments no entenia res, ni una paraula de l’idioma però el llenguatge del futbol és universal. Visc una experiència molt professional i enriquidora. Mengem tots junts, molt sa. Visc en una casa molt gran amb sauna, jardí i molts luxes, en una urbanització molt tranquil·la i a deu minuts de l’estadi.
